dilluns, 10 d’abril de 2017

Qui som?

Sota el lema “Mulla’t per l’aigua. Fem-la Nostra!” ens hem ajuntat un grup de corberenques i corberencs per iniciar una campanya per una gestió pública, transparent i democràtica del servei d’abastament d’aigua potable. El nostre objectiu és incidir en l’opinió pública per tal de crear un corrent favorable a la gestió pública del servei de l’aigua.

Situació a Corbera

Actualment la gestió del servei de l’aigua a Corbera està externalitzada a l’empresa Sorea (filial de la multinacional de l’aigua Agbar) qui desenvolupa aquest servei des que es va signar un contracte de privatització l’any 1989. Aquest contracte tenia una vigència inicial de 30 anys, podent-se prorrogar en cicles de 10 anys fins arribar a un total dels 50 anys. Així doncs, l’abril del 2019 s’acaba el contracte i des de la ciutadania, preocupada per un bé tant important i escàs com és l’aigua, creiem que és el moment de tornar a agafar-ne el control.

Al llarg d'aquests anys de gestió privada a Corbera ha anat baixat la quantitat d'aigua obtinguda de fonts pròpies, com ara diversos pous o la mina dels Masets. Hem passat a dependre gairebé totalment de la compra d'aigua a ATLL (Aigües Ter Llobregat), una empresa privatitzada el 2010 en un procés qüestionat políticament i jurídica que està pendent de resolucions judicials. El bombament d'aquesta aigua a través de la nostra complicada orografia genera una despesa elèctrica desmesurada.

Les possibilitats de la gestió pública són múltiples i pensem que és el moment de debatre i decidir entre tota la població quina seria la millor gestió pública per la situació que tenim a Corbera. El què tampoc volem és la possible solució que ens diuen des de l’equip de govern, que seria passar a dependre de l’empresa mixta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). A part que aquesta empresa té una gestió molt opaca i un historial carregat de sentències contràries dels tribunals, està controlada en un 70% per l’empresa Agbar i un 15% per Criteria (La Caixa), mentre que només el 15% restant està en mans públiques de l’AMB.

La gestió pública de l’aigua, com de qualsevol servei, permet prioritzar el benefici comú per damunt de qualsevol altre interès, com és el lucre i el negoci privat. L’escassetat d’un bé com l’aigua, fa encara més urgent la lluita contra la seva mercantilització. Ningú se n’hauria de beneficiar econòmicament, sinó que el benefici hauria de ser comú, social i ecològic. Cal tenir en compte els drets laborals de les persones que hi treballen: mínims a l'empresa privada i més protegits al sector públic. Aquesta gestió pública també permet una transparència en el servei, exposant les problemàtiques del servei complicat que tenim a Corbera i afrontar les possibles solucions de manera comuna. I també permet un control democràtic de la gestió, amb una coresponsabilitat entre la plantilla, el personal tècnic i la ciutadania per decidir en cada moment les actuacions a realitzar. En tant que l’aigua és un bé comú que afecta la vida de les persones i els ecosistemes, trobem indispensable que les corberenques puguin participar en la presa de decisions i exercir un control directe sobre el preu, les inversions o el manteniment de la xarxa.

Per què volem la gestió pública de l’aigua?

L’any 2010 l’ONU va declarar el dret a l’accés a l’aigua potable i al sanejament com a dret humà essencial. De fet el 90% de la gestió de l’aigua a nivell mundial està en mans públiques. Malauradament, aquest percentatge baixa fins a només el 20% en el cas del Principat. Tot i així, en els últims 15 anys s’han produït 235 casos de remunicipalització del servei a 37 països, alguns dels quals en ciutats com París, Berlín o Atlanta. A casa nostra també hi ha hagut casos recents com a les poblacions del Figaró, Arenys de Munt, Montornès del Vallès o Collbató. Així doncs, cada cop són més poblacions i ciutats que decideixen fer el pas cap a garantir un servei públic de l’aigua.

Segons el nostre criteri, els beneficis són múltiples:


  • Control i transparència: La gestió pública de l’aigua permet un seguiment i un control de tot el procés d’abastament d’aigua potable. Permet la transparència dels anàlisis, les estratègies i les decisions compartides.
  • Ecològic: Que l’aigua no sigui un bé mercantil, permet que ningú en pugui treure un benefici privat. Així des de les empreses públiques d’aigua es poden fer campanyes de sensibilització per reduir-ne la despesa, així com controlar molt més eficientment el cicle complet de l’aigua.
  • Social: La gestió pública de l’aigua permet crear tarifes socials en funció de la situació econòmica de les unitats familiars que viuen en una casa. També permet una mediació més propera i justa en casos de no poder pagar una factura per situacions econòmiques.
  • Laboral: En una situació de municipalització, la plantilla actual de Sorea passaria a formar part del nou ens municipal. Passant a ser part de l’administració pública, la situació laboral seria estable i milloraria, i les treballadores podrien passar a formar part de la direcció del servei.
  • Manteniment: Els actuals rendiments de la xarxa de Corbera es troben entre el 55 i el 65%, cosa que genera unes pèrdues increïbles. La gestió pública de l’aigua treballaria per millorar les infraestructures i disminuir les fuites d’aigua.
  • Interessos: Amb la gestió privada d'un bé públic hi ha disparitat d'interessos. La ciutadania pot tenir diversos interessos: preus, qualitat, repercussió al medi ambient, drets laborals, transparència, situació a llarg termini... A l'empresa privada només li interessen els seus beneficis. Amb una gestió pública, democràtica i transparent els interessos dels ciutadans i del gestor són els mateixos.

Preguntes i dubtes freqüents:

Aquest és un apartat on hi volem respondre els dubtes més raonables de la ciutadania respecte a la gestió de l’aigua i de la seva municipalització. Vol ser un espai en constant actualització, arrel del treball que la campanya està fent d’investigació de la gestió de l’aigua. Si voleu fer-nos preguntes que us amoïnin envieu-nos un correu, les contestarem i les publicarem en aquest apartat. 

Un tema tant tècnic i complicat, com el pot gestionar un Ajuntament petit?
És evident que l’aigua té uns processos tecnològics i tècnics bastant desenvolupats i fora de l’abast de bona part de la ciutadania. També és cert que en un poble petit com Corbera i amb els quilòmetres de xarxa que tenim, sembla més difícil que en una ciutat gran i amb més recursos. Tot i així, els aspectes tècnics no són un impediment a l’hora de municipalitzar el servei. Es pot mancomunar el servei tècnic entre diferents pobles o també es pot formar part de federacions de municipis amb la gestió pública de l’aigua com és el cas de l’actual CONGIAC que agrupa diferents municipis com Collbató, Campdevànol o Tremp.

Per què l’aigua de Corbera és tant cara?
El preu de l’aigua a Corbera actualment es troba en 2,335 euros el metre cúbic, un dels més alts de Catalunya. Principalment això es deu a que Corbera compra la pràctica totalitat de l’aigua a l’empresa privatitzada Aigües Ter Llobregat (ATLL). No sempre ha estat així, ja que fins els anys 90 Corbera s’abastia de pous propis, principalment de la Cubeta de Sant Andreu, al riu Llobregat.  Aquests pous es van haver de tancar per la contaminació del riu i de les empreses que hi ha al voltant. En tot cas, l'orografia de Corbera fa que el bombament de l'aigua des de la part més baixa del terme municipal generi una despesa elèctrica molt elevada. També ha disminuït la quantitat d'aigua obtinguda de pous i mines repartits pel poble, com ara la dels Masets. La falta d'inversions ens ha deixat una xarxa poc adequada a la població i dispersió de Corbera, de manera que entre un 40 i un 50% de l'aigua que paguem es perd.

En cas de municipalització baixaria el preu de l’aigua?
A curt termini no. Això no es pot garantir. Les pèrdues d’entre un 40 i un 50% de l’aigua que paguem es perd, degut a l’estat lamentable de les canonades de l’aigua. El preu de modernitzar tota la infraestructura és molt alt (s’ha d’estudiar properament) i això faria que no es pogués baixar el preu de l’aigua de manera immediata. De totes maneres, els beneficis actuals de Sorea podrien anar destinats a la millora de les infraestructures i fer que a mitjà termini es pugui reduir el preu de l’aigua. Potser ens hauríem de preguntar: fins quan seguirà pujant el preu de l'aigua si ens quedem amb una gestió privada?

Aquí qui mana? L'empresa, l'Ajuntament, les treballadores, les corberenques...?
En una gestió privada, el control de la informació que té l'empresa fa que l'Ajuntament tingui les mans lligades. Cal gestionar directament el servei per poder prendre les decisions conscientment. És evident que si l'Ajuntament no en té el control, la ciutadania encara menys. A més a més, en una empresa privada la plantilla es gestiona de forma arbitrària i no se l'escolta. En el model públic que proposem les treballadores són contractats i promocionades de manera justa i transparent i poden prendre part en les decisions que afecten al servei.

Quan i com es decidirà la gestió de l'aigua a Corbera?
El contracte amb Sorea dura fins el 5 d'abril de 2019, a no ser que l'Ajuntament vulgui prorrogar-lo. No s'espera que sigui així, ja que tant govern com oposició han manifestat la voluntat de no seguir amb aquest contracte, cosa que s'hauria de comunicar a l'empresa un any abans, a l'abril de 2018. No se sap què decidirà fer llavors l'Ajuntament. Quan des de l'oposició s'ha demanat un procés de deliberació públic i un referèndum vinculant, el govern ha admès la necessitat de valorar diferents models de gestió, però que després «el ple decidirà». Cal tenir en compte que el govern té majoria absoluta al ple municipal. Des de la campanya «Fem-la nostra. Mulla't per l'aigua» defensem que en una decisió d'aquesta transcendència s'ha d'escoltar a les corberenques i als corberencs. Per això treballem per a difondre el màxim d'informació possible i els avantatges que, per nosaltres, té una gestió pública, democràtica i transparent.

Una gestió pública és sempre transparent i democràtica?
No. Quan vam triar la frase «campanya per una gestió pública, transparent i democràtica» teníem ben present que una titularitat pública no ho garanteix tot. Un exemple de com no volem que sigui una empresa pública és TMB (Transports Metropolitans de Barcelona), dirigida per excàrrecs polítics que oculten el seu sou fora de conveni mentre augmenten la precarietat laboral de la plantilla. Conscients d'això, reclamem no només la titularitat pública, sinó una gestió transparent i democràtica, amb la participació de la ciutadania i control obrer.

Esteu en contra de tota gestió privada?
Hi ha exemples de serveis amb titularitat privada que funcionen amb transparència i democràcia, com ara la Comunitat Minera Olesana, una cooperativa de consum que gestiona l'aigua a Olesa de Montserrat. Tots els olesans i les olesanes que consumeixen aigua són sòcies d'aquesta cooperativa i poden prendre part en les decisions que es prenen. Així doncs, els interessos dels propietaris de l'empresa i dels consumidors coincideixen, perquè són les mateixes persones.