Aquest és un apartat on hi volem respondre els dubtes més raonables de la ciutadania respecte a la gestió de l’aigua i de la seva municipalització. Vol ser un espai en constant actualització, arrel del treball que la campanya està fent d’investigació de la gestió de l’aigua. Si voleu fer-nos preguntes que us amoïnin envieu-nos un correu, les contestarem i les publicarem en aquest apartat.
Un tema tant tècnic i complicat, com el pot gestionar un Ajuntament petit?
És evident que l’aigua té uns processos tecnològics i tècnics bastant desenvolupats i fora de l’abast de bona part de la ciutadania. També és cert que en un poble petit com Corbera i amb els quilòmetres de xarxa que tenim, sembla més difícil que en una ciutat gran i amb més recursos. Tot i així, els aspectes tècnics no són un impediment a l’hora de municipalitzar el servei. Es pot mancomunar el servei tècnic entre diferents pobles o també es pot formar part de federacions de municipis amb la gestió pública de l’aigua com és el cas de l’actual CONGIAC que agrupa diferents municipis com Collbató, Campdevànol o Tremp.
Per què l’aigua de Corbera és tant cara?
El preu de l’aigua a Corbera actualment es troba en 2,335 euros el metre cúbic, un dels més alts de Catalunya. Principalment això es deu a que Corbera compra la pràctica totalitat de l’aigua a l’empresa privatitzada Aigües Ter Llobregat (ATLL). No sempre ha estat així, ja que fins els anys 90 Corbera s’abastia de pous propis, principalment de la Cubeta de Sant Andreu, al riu Llobregat. Aquests pous es van haver de tancar per la contaminació del riu i de les empreses que hi ha al voltant. En tot cas, l'orografia de Corbera fa que el bombament de l'aigua des de la part més baixa del terme municipal generi una despesa elèctrica molt elevada. També ha disminuït la quantitat d'aigua obtinguda de pous i mines repartits pel poble, com ara la dels Masets. La falta d'inversions ens ha deixat una xarxa poc adequada a la població i dispersió de Corbera, de manera que entre un 40 i un 50% de l'aigua que paguem es perd.
En cas de municipalització baixaria el preu de l’aigua?
A curt termini no. Això no es pot garantir. Les pèrdues d’entre un 40 i un 50% de l’aigua que paguem es perd, degut a l’estat lamentable de les canonades de l’aigua. El preu de modernitzar tota la infraestructura és molt alt (s’ha d’estudiar properament) i això faria que no es pogués baixar el preu de l’aigua de manera immediata. De totes maneres, els beneficis actuals de Sorea podrien anar destinats a la millora de les infraestructures i fer que a mitjà termini es pugui reduir el preu de l’aigua. Potser ens hauríem de preguntar: fins quan seguirà pujant el preu de l'aigua si ens quedem amb una gestió privada?
Aquí qui mana? L'empresa, l'Ajuntament, les treballadores, les corberenques...?
En una gestió privada, el control de la informació que té l'empresa fa que l'Ajuntament tingui les mans lligades. Cal gestionar directament el servei per poder prendre les decisions conscientment. És evident que si l'Ajuntament no en té el control, la ciutadania encara menys. A més a més, en una empresa privada la plantilla es gestiona de forma arbitrària i no se l'escolta. En el model públic que proposem les treballadores són contractats i promocionades de manera justa i transparent i poden prendre part en les decisions que afecten al servei.
Quan i com es decidirà la gestió de l'aigua a Corbera?
El contracte amb Sorea dura fins el 5 d'abril de 2019, a no ser que l'Ajuntament vulgui prorrogar-lo. No s'espera que sigui així, ja que tant govern com oposició han manifestat la voluntat de no seguir amb aquest contracte, cosa que s'hauria de comunicar a l'empresa un any abans, a l'abril de 2018. No se sap què decidirà fer llavors l'Ajuntament. Quan des de l'oposició s'ha demanat un procés de deliberació públic i un referèndum vinculant, el govern ha admès la necessitat de valorar diferents models de gestió, però que després «el ple decidirà». Cal tenir en compte que el govern té majoria absoluta al ple municipal. Des de la campanya «Fem-la nostra. Mulla't per l'aigua» defensem que en una decisió d'aquesta transcendència s'ha d'escoltar a les corberenques i als corberencs. Per això treballem per a difondre el màxim d'informació possible i els avantatges que, per nosaltres, té una gestió pública, democràtica i transparent.
Una gestió pública és sempre transparent i democràtica?
No. Quan vam triar la frase «campanya per una gestió pública, transparent i democràtica» teníem ben present que una titularitat pública no ho garanteix tot. Un exemple de com no volem que sigui una empresa pública és TMB (Transports Metropolitans de Barcelona), dirigida per excàrrecs polítics que oculten el seu sou fora de conveni mentre augmenten la precarietat laboral de la plantilla. Conscients d'això, reclamem no només la titularitat pública, sinó una gestió transparent i democràtica, amb la participació de la ciutadania i control obrer.
Esteu en contra de tota gestió privada?
Hi ha exemples de serveis amb titularitat privada que funcionen amb transparència i democràcia, com ara la Comunitat Minera Olesana, una cooperativa de consum que gestiona l'aigua a Olesa de Montserrat. Tots els olesans i les olesanes que consumeixen aigua són sòcies d'aquesta cooperativa i poden prendre part en les decisions que es prenen. Així doncs, els interessos dels propietaris de l'empresa i dels consumidors coincideixen, perquè són les mateixes persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada